dimecres, 13 d’octubre del 2010

Un petit exemple d'una gran realitat

Aquest migdia, com que la vida d'un estudiant universitari dona per a molt, he anat a dinar a "La Salera", a Castelló, amb uns companys de classe. Una vegada havíem complit els nostres objectius (menjar bona cosa i humiliar-nos al màxim al billar i al futbolí) ens decidíem a agafar el cotxe quan de camí al pàrquing ha ocorregut una cosa tan aparentment insignificant, subtil i habitual que, en un primer moment, no me'n havia ni adonat. El fet és que per anar des del primer pis fins al soterrani ens hem agut de "patejar" tot el centre comercial de banda a banda en quasi totes les direccions possibles de manera que sols per a arribar al cotxe ens hem hagut d'engolir tots els aparadors, promocions, anuncis publicitaris... Sí, ara pensareu: "Què collons dius este ara?" I jo vos dic: "Com pot una "tonteria" així reflexar tant i tant be un sistema social?"

Agur!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada