dilluns, 29 de novembre del 2010

Llibres de text... i si no?

Us confessaré que dins dels meus plantejaments, principis, objectius... educatius, el llibre de text ha ocupat quasi des del principi un lloc secundari. No he sigut massa partidari d'una educació regida absolutament per un artefacte que suposadament conté tot allò que s'ha de saber, tot el que és rellevant, una cosa així com una Bíblia dels mestres. Em fa sentir certament manipulador i restringent, és a dir, un sacerdot educatiu... Déu em salve.

El problema es que, tot i tenir dubtes evidents respecte a l'ús dels llibres de text com a recurs principal a les aules, s'ha tingut sempre tan arrelat el llibre de text a l'escola i s'ha fomentat tant, i es fomenta encara avui en dia, aquest element com una part inseparable de l'educació, sense el qual més d'un preveuria un catastròfic futur per a l'escola, que em costava trencar del tot amb aquesta concepció mamada de tota la vida, i sobretot construir al meu cap un model educatiu nou, millor i més eficaç. Per dir-ho amb una frase: tenia la idea teòrica però no sabia com dur-la a la pràctica.

Considere que aquest camí que he començat a recórrer és molt més important que pràcticament qualsevol assignatura de la carrera, que també ho són, però menys.

Seguint amb aquesta línia, aquesta setmana, els alumnes de l'assignatura P24-Noves Tecnologies aplicades a l'educació, de 2on de Magisteri de Primària, de la Universitat Jaume I de Castelló, hem assistit a una conferència que duia per títol: De què parlem quan parlem de llibres de text? Per Jaume Martínez Bonafé. Aquesta xarrada em va resultar força interessant ja que em va aportar algunes llums, i em va ajudar a reforçar i consolidar plantejaments que, com he comentat al començament, ja començaven a sorgir.

Volguera destacar una sèrie d'idees de les que va parlar Bonafé i que considere especialment importants:

En primer lloc, la idea de que un llibre de text ens està predeterminant una concepció educativa, una metodologia didàctica. He de reconèixer que hem fa mal no haver-me'n adonat abans d'una cosa tan evident.

En segon lloc, pel fet de plantejar uns principis educatius, requereix també d'un tipus concret de mestre, un individuu amb unes característiques concretes, amb una forma pautada d'exercir la seua tasca docent.

I, en tercer lloc, el llibre de text actua com la gran caixa que conté tots els sabers que són importants i que val la pena aprendre. Per tant, tot allò que no hi trobem allí dins podem deduir que és secundari o fins i tot trivial. No oblidem que els continguts dels llibres de text es basen en el currículum d'Educació Primària establert per les institucions polítiques, de manera que, si qüestionem els llibres de text com a element eficaç i positiu per a l'educació, també hauríem de començar a qüestionar un model curricular tan rígid com l'actual.

Llavors, i em basaré en certa mida en les paraules del mateix Bonafé, si no podem elegir la nostra pròpia ideologia educativa, si acabem siguent titelles que s'adapten al prototip de docent adequat per treballar amb un determinat llibre de text i si, a més, no tenim tampoc capacitat de decidir respecte dels continguts que volem donar o el tipus d'activitats que farem a classe, on queda el nostre paper com a mestres? On queda la nostra professionalitat i el nostre compromís amb l'educació? Si ser mestre és agafar un llibre, llegir, explicar i fer les activitats del tema, durant 15 temes, any rere any... no val la pena estudiar una carrera, aneu a l'escola directament perquè quasi segur podreu fer-ho ja, jo mentre tant em buscaré una altra feina.

Una quarta idea, a banda de les que ja he plantejat, és l'interès econòmic que provoquen els llibres de text. Sense dubte aquest serà un dels més forts impediments que trobarem a l'hora de substituir-los o deixar-los en un segon pla. Respecte a aquest tema parla Jordi Adell a una entrada del seu bloc titulada: Carta a los editores de libros de texto. Segons les dades que aporta Adell, l'any 2008 els editors de llibres de text van recaptar al voltant de 900 milions d'euros. No siguem ingenus. El negoci i l'interès econòmic han existit, existeixen i existiran sempre, són molts anys confiant en la humanitat per a que alguns acaben matant-se per traure suc de qualsevol cosa. Així que més que esperar a que els agafe la vena desinteressada i compromesa (que no els agafarà), proposem i desenvolupem alternatives per oferir una educació de qualitat, més adaptada als temps que corren. No es tracta de dur un llibre a format digital i treballar des d'un projector, per a fer això ja tenim els llibres. S'han d'aprofitar totes les ferramentes que ens ofereix la Internet, la quantitat de possibilitats de consulta de informació, de interacció social, d'aprofitament d'eines enormement didàctiques, de publicació de materials... etc. Aquest és el món que vivim i que viuran els nostres alumnes.

dimecres, 17 de novembre del 2010

Un spot per les TIC's




Després d’uns llargs dies de reflexió i pluja d’idees on tractàvem d’aconseguir l’objectiu principal de l’espot, convèncer al demés mestres d’utilitzar les estratègies TIC’s a l’aula, hem volgut enfocar el treball des d’un punt de vista comparatiu. Per a fer-ho hem emprat una metàfora de contrast on situem al mateix nivell el desig de voler un cotxe nou enfront a un altre molt més vell amb la necessitat d’incloure les noves tecnologies a l’aula, deixant de banda les classes magistrals amb llibres de l’escola tradicional.
            
Per a la confecció de l’espot vam decidir emprar la tècnica Stop Motion, per tant vam fer una gran quantitat de fotografies per a cada element aparegut al llarg del vídeo per a donar-li l’efecte de moviment característic d’aquesta tècnica. A continuació vam modificar les fotos per tal que no apareguessin les matrícules del cotxes a fi d’evitar possibles problemes legals. Una vegada retocades, les vam muntar al Windows Movie Maker, un programa d’edició de vídeo i vam buscar la música amb  llicència creative commons que fora adequada a la web Jamendo. Per últim, una vegada havíem editat el vídeo i abans de penjar-lo a la xarxa, ens vam crear un compte al Youtube.
            
Aquesta pràctica ens ha permès aprendre a utilitzar programes d’edició d’imatges i vídeo, al mateix temps que ens hem iniciat en l’utilització de la tècnica, desconeguda fins ara per a nosaltres,  Stop Motion. També hem après a crear-nos un compte al Youtube per tal de penjar el vídeo.
            
Però no tot han sigut glòries, hem tingut excessives dificultats a l’hora de muntar el vídeo al Movie Maker a causa de la nostra inexperiència amb aquest programa i la quantitat de vegades que se’ns ha bloquejat. A més no ens ha resultat fàcil trobar una melodia acorda amb les característiques intrínseques del nostre vídeo.
           
Com a conclusió d’aquesta tasca, a banda de resultar-nos laboriosa, podem dir que ha sigut molt profitosa a l’hora d’immiscuir-nos en la confecció de material audiovisual, situat dintre del món de les noves tecnologies.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Un dia en la meua vida



Pel moment aquesta ha sigut la tasca a la que més temps he hagut de dedicar.

En primer lloc, he tractar de recopilar en unes vint fotografies allò més rellevant o habitual en la vida d'un estudiant universitari, i més concretament un estudiant de la UJI.

Per tant, he fotografiat tot allò que faig abans d'anar a classe: el desdejuni, la feina a l'ordinador, el dinar... etc.; així com tot el que faig des que surto de casa fins que torne: viatge amb el tren, passeig fins a la UJI, treballs en grup, classes, estones a la cafeteria... etc.

Una vegada tenia totes les fotografies, i després d'algun retoc d'última hora, les he pujat a Flickr i he creat un àlbum ordenant-les cronològicament. Baix de cada imatge he escrit un breu comentari reforçant la idea que pretenc transmetre amb cadascuna d'elles i tractant d'enllaçar les unes amb les altres per fer com una mena de “conte”. Per últim, he copiat el codi html de la presentació de Flickr i l'he incrustada al començament d'aquesta entrada.

Aquesta pràctica m'ha permès aprendre a gestionar material fotogràfic online mitjançant la plataforma Flickr, ja que, tot i que ja havia utilitzat webs com Facebook o Tuenti, aquesta aposta altres funcionalitats i requereix d'una petita investigació al vol. Sobretot vull destacar dues coses: en primer lloc, he après a crear una presentació amb les imatges de l'àlbum creat a Flickr i ha “incrustar” dita presentació al meu bloc com un element integrat més. En segon lloc, he començat a entendre què és això de les llicències de Creative Commons, quines possibilitats hi ha, quines són més convenients depenent del tipus de material o l'activitat que vulgues realitzar... etc.

En conclusió, han sigut moltes hores de feina recompensades amb noves possibilitats d'expressió, de comunicació, nous possibles recursos didàctics com és el treball amb imatges i amb l'aprenentatge de nous conceptes informàtics i legals.


Salut!

divendres, 15 d’octubre del 2010

Cinc idees clau sobre la competència digital P24-2010

  1. La presència d'aquesta competència al currículum es justifica per la presència cada vegada més abundant de les noves tecnologies a la vida diària, així com per la seva utilitat a l'hora de resoldre problemes de la vida real, així com pel fet d'aportar unes bases per tal de valorar les noves tecnologies i ferramentes que van apareixent dia a dia.
  2. La competència digital busca desenvolupar en els alumnes una sèrie de destreses i habilitats relacionades amb les noves tecnologies com són, per una banda l'ús de processadors de textos i d'altre software ofimàtic per a l'elaboració de documents en format digital, i, per altra banda l'ús de la xarxa per a la recerca d'informació.
  3. L'obertura cap a un món on la quantitat d'informació és tant gran requereix també el desenvolupament d'un conjunt d'actituds i valors que puguen permetre l'ús profitós d'aquest recurs del que disposem. Les TIC poden afavorir el desenvolupament de l'autonomia dels alumnes però açò requereix d'una actitud responsable, crítica i reflexiva davant la informació que s'obté. És necessari que els alumnes avaluen la seva fiabilitat i la seva utilitat depenent del que es pretenga aconseguir.
  4. La presència de la competència digital als objectius, continguts i criteris d'avaluació del currículum del tercer cicle de Primària destaca per la seva escassetat. Cert és que sí que hi és present als tres apartats però queda relegada a un paper secundari molt allunyat del protagonisme que adquireix actualment.
  5. La competència digital és una de les competències que amb més timidesa es tracta, ja siga per la resistència a avançar que de vegades es manifesta o siga per les dificultats que aquesta evolució comporta. Siga com siga el que és ben cert és que no s'està donant la importància que realment tenen les TIC i, com a conseqüència d'això, no s'estan extraient tots els beneficis que ens podrien aportar.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Un petit exemple d'una gran realitat

Aquest migdia, com que la vida d'un estudiant universitari dona per a molt, he anat a dinar a "La Salera", a Castelló, amb uns companys de classe. Una vegada havíem complit els nostres objectius (menjar bona cosa i humiliar-nos al màxim al billar i al futbolí) ens decidíem a agafar el cotxe quan de camí al pàrquing ha ocorregut una cosa tan aparentment insignificant, subtil i habitual que, en un primer moment, no me'n havia ni adonat. El fet és que per anar des del primer pis fins al soterrani ens hem agut de "patejar" tot el centre comercial de banda a banda en quasi totes les direccions possibles de manera que sols per a arribar al cotxe ens hem hagut d'engolir tots els aparadors, promocions, anuncis publicitaris... Sí, ara pensareu: "Què collons dius este ara?" I jo vos dic: "Com pot una "tonteria" així reflexar tant i tant be un sistema social?"

Agur!

dilluns, 4 d’octubre del 2010

COMENCEM AMB EL BLOC!

A l'assignatura de Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació de la Universitat Jaume I de Castelló ens han proposat la tasca de crear un bloc per tal de començar a endinsar-nos dins d'aquest món, tractant d'assimilar i d'aprofitar totes les possibilitats que una eina d'aquest tipus ens pot aportar.

Abans de començar a escriure aquesta primera entrada he hagut de visitar algunes webs buscant informació per tenir una primera idea d'on m'estic posant. Amb aquesta petita investigació que he dut a terme he conegut una sèrie de nous conceptes, propis d'aquest camp i que em resultaven desconeguts. Per exemple el concepte de "entrada", és a dir, cadascuna de les publicacions que duu a terme l'autor o autors d'un bloc, els quals son coneguts com "bloggers" i que poden pertànyer a una "blogosfera", és a dir, un conjunt de blocs que formen un grup ja siga per compartir una temàtica concreta, un idioma, una localització... Depenent del contingut dels blocs podem parlar també de Videoblocs, si tenen continguts en format de vídeo, Audioblocs, amb contingut d'àudio, Fotoblocs si contenen fotografies, etc.

Els usos que li podem donar a un bloc són extremadament variats, hi ha blocs personals, on l'autor penja comentaris respecte a la seua vida privada, com si fora una mena de diari personal, hi ha blocs dedicats a temàtiques concretes, com la música, l'esport, la tecnologia o l'educació, com també hi ha blocs, per exemple, periodístics.

Com a futur mestre em resulta especialment interessant analitzar tot allò que ens pot aportar un bloc a l'educació. Amb una eina com aquesta podem fàcilment compartir amb altres companys de professió o amb qualsevol persona interessada opinions respecte a diferents metodologies de classe, compartir materials didàctics, dur a terme idees de investigació i innovació de l'educació de forma que es puga treballar de forma col·laborativa amb gent de tot el món sense necessitat de trobar-se físicament, així com trobar suport davant els problemes que qualsevol de nosaltres puga patir a l'escola. Tot açò, a més a més, amb un disseny simple i intuïtiu que fa que no siga necessari tenir molts coneixements informàtics per a aprofitar totes les possibilitats de personalització (organització del bloc, colors, fons de pantalla...), multimèdia (vídeo, àudio, animació...) o simplement les possibilitats de "socialització", ja que amb un clic podem tenir sempre a mà aquells blocs que ens resulten més interessants fent-nos "seguidors" dels mateixos.

En conclusió, els blocs són una eina d'unes dimensions que potser molta gent encara no ha sigut capaç d'assimilar però la qual hem d'aprofitar per formar-nos, ajudar-nos, compartir, discutir, investigar... és a dir, tot allò que ens puga encaminar cap a una millora constant de l'educació.