Us confessaré que dins dels meus plantejaments, principis, objectius... educatius, el llibre de text ha ocupat quasi des del principi un lloc secundari. No he sigut massa partidari d'una educació regida absolutament per un artefacte que suposadament conté tot allò que s'ha de saber, tot el que és rellevant, una cosa així com una Bíblia dels mestres. Em fa sentir certament manipulador i restringent, és a dir, un sacerdot educatiu... Déu em salve.
El problema es que, tot i tenir dubtes evidents respecte a l'ús dels llibres de text com a recurs principal a les aules, s'ha tingut sempre tan arrelat el llibre de text a l'escola i s'ha fomentat tant, i es fomenta encara avui en dia, aquest element com una part inseparable de l'educació, sense el qual més d'un preveuria un catastròfic futur per a l'escola, que em costava trencar del tot amb aquesta concepció mamada de tota la vida, i sobretot construir al meu cap un model educatiu nou, millor i més eficaç. Per dir-ho amb una frase: tenia la idea teòrica però no sabia com dur-la a la pràctica.
Considere que aquest camí que he començat a recórrer és molt més important que pràcticament qualsevol assignatura de la carrera, que també ho són, però menys.
Seguint amb aquesta línia, aquesta setmana, els alumnes de l'assignatura P24-Noves Tecnologies aplicades a l'educació, de 2on de Magisteri de Primària, de la Universitat Jaume I de Castelló, hem assistit a una conferència que duia per títol: De què parlem quan parlem de llibres de text? Per Jaume Martínez Bonafé. Aquesta xarrada em va resultar força interessant ja que em va aportar algunes llums, i em va ajudar a reforçar i consolidar plantejaments que, com he comentat al començament, ja començaven a sorgir.
Volguera destacar una sèrie d'idees de les que va parlar Bonafé i que considere especialment importants:
En primer lloc, la idea de que un llibre de text ens està predeterminant una concepció educativa, una metodologia didàctica. He de reconèixer que hem fa mal no haver-me'n adonat abans d'una cosa tan evident.
En segon lloc, pel fet de plantejar uns principis educatius, requereix també d'un tipus concret de mestre, un individuu amb unes característiques concretes, amb una forma pautada d'exercir la seua tasca docent.
I, en tercer lloc, el llibre de text actua com la gran caixa que conté tots els sabers que són importants i que val la pena aprendre. Per tant, tot allò que no hi trobem allí dins podem deduir que és secundari o fins i tot trivial. No oblidem que els continguts dels llibres de text es basen en el currículum d'Educació Primària establert per les institucions polítiques, de manera que, si qüestionem els llibres de text com a element eficaç i positiu per a l'educació, també hauríem de començar a qüestionar un model curricular tan rígid com l'actual.
Llavors, i em basaré en certa mida en les paraules del mateix Bonafé, si no podem elegir la nostra pròpia ideologia educativa, si acabem siguent titelles que s'adapten al prototip de docent adequat per treballar amb un determinat llibre de text i si, a més, no tenim tampoc capacitat de decidir respecte dels continguts que volem donar o el tipus d'activitats que farem a classe, on queda el nostre paper com a mestres? On queda la nostra professionalitat i el nostre compromís amb l'educació? Si ser mestre és agafar un llibre, llegir, explicar i fer les activitats del tema, durant 15 temes, any rere any... no val la pena estudiar una carrera, aneu a l'escola directament perquè quasi segur podreu fer-ho ja, jo mentre tant em buscaré una altra feina.
Una quarta idea, a banda de les que ja he plantejat, és l'interès econòmic que provoquen els llibres de text. Sense dubte aquest serà un dels més forts impediments que trobarem a l'hora de substituir-los o deixar-los en un segon pla. Respecte a aquest tema parla Jordi Adell a una entrada del seu bloc titulada: Carta a los editores de libros de texto. Segons les dades que aporta Adell, l'any 2008 els editors de llibres de text van recaptar al voltant de 900 milions d'euros. No siguem ingenus. El negoci i l'interès econòmic han existit, existeixen i existiran sempre, són molts anys confiant en la humanitat per a que alguns acaben matant-se per traure suc de qualsevol cosa. Així que més que esperar a que els agafe la vena desinteressada i compromesa (que no els agafarà), proposem i desenvolupem alternatives per oferir una educació de qualitat, més adaptada als temps que corren. No es tracta de dur un llibre a format digital i treballar des d'un projector, per a fer això ja tenim els llibres. S'han d'aprofitar totes les ferramentes que ens ofereix la Internet, la quantitat de possibilitats de consulta de informació, de interacció social, d'aprofitament d'eines enormement didàctiques, de publicació de materials... etc. Aquest és el món que vivim i que viuran els nostres alumnes.
